Visc a l’estranger des de fa ja vora a vint anys, eixí que resulta inevitable que el meu bagatge intel·lectual i cultural haja derivat i es produïsquen, de tant en tant, xicotets (i no tan xicotets) episodis d’incomprensió mútua amb els meus compatriotes. I amb els ànims políticament calents que es viuen aquests dies a Espanya, el tema de la llengua genera molts d’eixos episodis.
Per aclarir les coses. Sóc valencià i em considere bilingüe, encara parle espanyol amb fluïdesa (tot i que no l’utilitze diàriament ni de lluny), però mai se m’ocorreria parlar amb els meus pares en cap altra llengua que el valencià.
I ja l’hem embolicat, acabe de dir-li “valencià”. Arribem al malentés. Continue reading
Carlos' Ramblings 